Iniciar camí per compte propi, però sense començar de zero

Diari de Terrassa

Publicado el 07-02-2023

Fecha de inicio: 07-02-2023

Fecha final: 07-02-2023



Ser el teu propi cap és una opció que comporta certs avantatges, però també riscos. Començar de zero i haver d’alçar un negoci del no-res no és fàcil. Per això alguns treballadors que decideixen iniciar el seu camí professional per compte propi opten per agafar les regnes d’un negoci que ja està en marxa i els propietaris del qual volen desprendre-se’n perquè ha arribat el moment de la jubilació, perquè han decidit canviar de professió, per motius personals, de salut o altres.

Reempresa, una iniciativa de la patronal Cecot i la fundació Autoocupació, ha facilitat des del 2011 més de 3.800 traspassos a tot Catalunya, dels quals més de 200 corresponen a Terrassa.

És el cas, per exemple, de la Fleca del Barri, un dels pocs negocis que hi ha als Grups Montserrat i l’única fleca de la zona. La seva propietària es jubilava i el passat mes d’agost va vendre el forn a Yoryina Tapia, de 33 anys.

Tapia no tenia experiència en el sector. Havia treballat com a cambrera un parell d’anys i d’operària en una fàbrica, però buscava una feina menys monòtona i que no requerís tant treball manual “per no agreujar el meu problema amb els músculs de les mans”. “Buscar una altra feina era complicat. On tenia més possibilitats era en l’hostaleria, la neteja o cuidant de gent gran, però no són feines que vagin amb mi”, comenta. Així, quan va veure que la fleca estava en venda, no s’ho va pensar. “El pa és un aliment bàsic. La gent sempre en compra i vaig pensar que abans que muntar qualsevol altre negoci, un forn seria més rendible”, detalla.

CLIENTS I PROVEÏDORS

Preguntada sobre per què no va decidir muntar un negoci des de zero, Tapia assegura que “era més fàcil continuar. La fleca ja tenia clients fixos i a la zona on està ubicada és l’única”. A més, continua fent servir els mateixos proveïdors, després que l’antiga propietària els posés en contacte.

De fet, que Tapia n’agafés el relleu va evitar perdre un negoci històric, ja que, segons explica, la Fleca del Barri portava 40 anys als Grups Montserrat.

“Quan vaig anar a preguntar, l’anterior propietària em va dir que una de les seves condicions era mantenir una fleca netament espanyola, amb productes que consumeix la gent d’aquí, cosa que a mi ja em semblava bé, i que si estava interessada contactés amb Reempresa”, explica Tapia. “Ells em van ajudar a elaborar el projecte, a fer números… Em van ajudar pràcticament en tot”, exposa.

En el cas de la Fleca del Barri l’anterior propietària no tenia treballadors a càrrec i, per tant, en el moment del traspàs no es va haver de negociar en aquest sentit.

A en Pol Pratcorona, de 35 anys, tampoc li va caldre. L’únic treballador del restaurant que va comprar acabava contracte.
Pratcorona havia estudiat un grau a l’escola Joviat i treballat en diversos restaurants fins que ara fa una mica més de quatre anys va decidir muntar el seu restaurant. “Estava buscant local a Terrassa i un company de professió em va parlar de l’assessorament de Reempresa. Amb aquest suport, el risc és mínim. Jo em pensava que era tan fàcil com anar a veure locals i triar el que el volia, pagar i entrar a treballar, però no. Hi ha molts passos a fer, molta burocràcia, contractes i clàusules que a mi se m’escapaven de les mans”, reconeix.

ASSESSORAMENT EMPRESARIAL

“És una seguretat per a un mateix; saps que no estàs fent res que no has de fer, que no t’estàs deixant res en el camí i és molt neutral perquè tant ajuden la persona que vol emprendre com la que vol traspassar el negoci”, diu. “Hi ha moltes coses que s’han de tenir en compte i si no hagués estat per Reempresa potser la cosa hauria anat d’una altra manera”, afegeix.

En el seu cas, tot i comprar el negoci, li va canviar el nom, d’Escaletes 8 a L’Indret, i el concepte. Però el fet d’haver optat per la compra i no per començar de zero li va permetre iniciar l’activitat amb una cuina equipada amb força material, de manera que no li va caldre fer una inversió molt elevada, i, tot i el canvi de proposta, va poder arrossegar també bona part de la clientela. “Fer un gir en l’activitat era arriscat perquè em basava en la clientela que venia d’abans i a qui potser no li semblava bé del tot o s’hi havia d’adaptar, però vam poder mantenir els client d’abans”, explica.

Pratcorona considera que amb el traspàs ha estat més fàcil que si hagués començat de zero. “Engegar des del no-res hauria involucrat una inversió enorme”, diu.

COMERÇ I HOSTALERIA, AL CAPDAVANT

Un 33% dels negocis venuts a través de Reempresa són del sector comerç. El segon és l’hostaler, amb el 31%. El sector serveis representa un 28% de les transaccions; la indústria, un 5%; i la construcció, un 2%. La majoria de venedors, un 35%, tenen més de 60 anys. Quant als compradors, el primer grup és el de 40 a 50 anys, amb un 34%.

Accedeix a la notícia

Reempresa en los medios